diumenge, 18 de desembre del 2016
dimarts, 6 de desembre del 2016
Escrit per Genís i Gerard.
Una impressora 3D és una màquina capaç
de realitzar rèpliques de dissenys en 3D, creant peces o maquetes amb volum a
partir d'un disseny fet per ordinador, descarregat d'internet o recollit a
partir d'un escàner 3D.
Les
impressores 3D sorgeixen amb la idea de convertir arxius de 2D en prototips
reals o 3D. S'ha utilitzat en la prefabricació de peces o components, en sectors com l'arquitectura i
el disseny industrial. En l'actualitat s'està estenent el seu ús en la
fabricació de pròtesis mèdiques, ja que
la impressió 3D permet adaptar cada peça fabricada a les característiques
exactes de cada pacient.
La
impressió 3D es refereix als processos en què seqüencialment s'acumula material
en un llit o plataforma per diferents mètodes de fabricació, com ara
polimerització, injecció d'aportació, injecció d'aglutinant, extrusió de
material, llit de pols, laminació de metall o dipòsit metàl·lic.
Hi ha múltiples models comercials:
De sinterització làser, on un subministrador va dipositant
fines capes de pols de diferents metalls (acer, alumini, titani ...) i un làser
a continuació fon cada capa amb l'anterior.
D'estereolitografia, on una resina fotosensible és curada amb
feixos de llum ultraviolada, solidificant-la.
De compactació, amb una massa de pols que es compacta per
estrats.
D'addició, o d'injecció de polímers, en què el propi material
s'afegeix per capes.
Segons el mètode utilitzat per a la compactació de la pols,
es poden classificar en:
Impressores 3D de tinta: utilitzen una tinta aglomerant per
compactar la pols. L'ús d'una tinta permet la impressió en diferents colors.
Impressores 3D
làser: És un làser que transfereix energia a la pols fent que es polimeritzi.
Després es submergeix en un líquid que fa que les zones polimeritzades es
solidifiquen. Un cop impresses totes les capes només cal treure la peça. Amb
ajuda d'una aspiradora es retira la pols sobrant, que es reutilitzarà en
futures impressions.
IMATGES
dilluns, 5 de desembre del 2016
VISITA AL FABLAB. Autors Joel i Marc
El dimarts 29 de novembre vam anar
al FABLAB de Terrassa .
Ens van explicar que a tot el món hi ha 982!!!! fablabs i a
Catalunya hi ha 5.
En aquests tallers no
es copien, si no que comparteixen totes les informacions com per exemple un vol fer una cosa i hi ha
un altre que ja ha fet alguna similar i l’hi diu com ho ha fet per si l’hi pot
ajudar i així tots aprenen més.
Els FABLABS fan 4 tasques principals les quals son:
FORMACIÓ(ensenyar a fer servir les impressores 3D)
DIFUSIÓ (explicar els nous
descobriments de les impressores 3D)
FABRICAR (tu dissenyes alguna coses i la
portes allà, pagues uns diners i t’ho imprimeixen )
SERVEIS (això es similar a
l’ultima cosa que he explicat, pero en aquest cas no cal que portis cap disseny
si no que tu els hi dius que vols i ells ho dissenyen i t’ho imprimeixen però
val mes diners.
|
|
Informació
Fablab
La impressió 3D es
refereix als processos en què seqüencialment s'acumula material en un llit o
plataforma per diferents mètodes de fabricació, com ara polimerització,
injecció d'aportació, injecció d'aglutinant, extrusió de material, llit de
pols, laminació de metall o dipòsit metàl·lic.
El 1998, Neil Gershenfeld proposa el curs anomenat How To Make (almost) Anything3 en el qual explica com gestionar cada màquina que compon un FabLab. Aquesta classe segueix donant-se en 2011. En 2004, elabora un altre curs, How To Make Something That Makes (almost) Anything
Al taller del fablab ensenyen coses sobre les impresores 3d, com es disenya,
com es fabrica etc…
I les estan fent amb peces
fetes per altres impressores 3D!!!!!.
Una impressora 3D
és una màquina capaç de realitzar rèpliques de dissenys en 3D, creant peces o
maquetes volumètriques a partir d'un disseny fet per ordinador, descarregat
d'internet o recollit a partir d'un escàner 3D. Sorgeixen amb la idea de
convertir arxius de 2D en prototips reals o 3D. Normalment s'ha utilitzat en la
prefabricació de peces o components, en sectors com l'arquitectura i el disseny
industrial. En l'actualitat s'està estenent el seu ús en la fabricació de
pròtesis mèdiques, ja que la impressió 3D permet adaptar cada peça fabricada a
les característiques exactes de cada pacient.
dijous, 1 de desembre del 2016
Fem escola, fem societat Escrit per Arnau Salvador
A l’escola Serralavella van decidir fer un treball d’ajuda al Cucut i a la
Residencia d’avis.
Els grups que ho fem som els grups de 6èB i 6èA
.
Hem fet 6 grups per anar 2 grups cada setmana. Un grup va a la residència i l’altre grup va
a la llar d'infants.
Aquest és el logo del Cucut.
La llar de infants es troba al carrer Camí de
Can Font a prop del Pep motor i del mirador d’Ullastrell i del campanar.
Hi han 3 aules dels mes grans .
A.- Granotes
B.- Esquirols
C.- Elefants
C.- Elefants
Aquest és el logo de la residència.
Aquests
avis són els que estan a la llar d’avis d’Ullastrell.
Quan
vam arribar estaven fent sopa de lletres. Després els vam cantar la cançó de Serralavella.
dimecres, 30 de novembre del 2016
Wonder Escrit per
Júlia i Paula C.
Wonder es un libro que habla de un niño con la enfermedad del Síndrome
de Treacher Collins. Afecta a la forma
de su cara.
La historia trata de su complicada vida. Se llama August Pulman tiene 10
años y vive con sus padres y su hermana.
Su mejor amigo de la infancia se llama Christopher pero hace 3 años que se mudó a una casa a
Bridgeport, está a una hora y media en coche y ahora no se ven mucho.
Su madre le dice que el curso que viene va ir al colegio por primera vez
en toda su vida. El y su padre no están convencidos de que sea una buena idea.
Su madre los convence de que vayan a visitar la escuela Beecher y hablen con el
director, el Sr. Traseronian.
Ese nombre le hace mucha gracia a August.
Al llegar a la escuela hablan con el director y este le presenta a tres chicos del nuevo
grupo que parecen muy amables. Se llaman
Charlotte, Julian i Jack will.
Van a ver la escuela y le parece muy chula, aunque aún no sabía si
iba a ir. Explica que nadie se atrevía a
mirarlo a la cara, que fueron al teatro i que Charlotte no paraba de hablar de
su papel de Olivia en una obra del curso pasado. Jack Will se estaba aburriendo
y Julian fue un poco grosero porque le
preguntó que le había pasado en la
cara y dijo que si se la había quemado
en un incendio o algo así.
Después de Navidad seguiremos leyendo
nuevos capítulos
Continuará…………………!!!
dimecres, 23 de novembre del 2016
TALLER
D’ALIMENTACIÓ SALUDABLE Autora:
Helena
El dijous van vindre els del taller d’alimentació saludable.
Vam
fer grups i cada grup havia de fer un menú saludable.
Nosaltres
vam fer aquest menú …
ESMORZAR:
un suc de taronja, torrades i poma.
MIG
MATI : un entrepà petit.
DINAR:
arròs 3 delícies i llom.
BERENAR
: un entrepà petit i una pera.
SOPAR
: una amanida i rap.
La
monitora ens explica que hi ha 4 tipus d’aliments en funció del que ens aporten:
Constructors,
perquè aporten proteïnes: peix, carn,
ous, llet, llegums. ...
Energètics,
perquè aporten carbohidrats: cereals,
pasta, arròs, pa, ...
Reguladors,
perquè aporten vitamines: fruites,
verdures, oli, ...
I
aliments buits, perquè no aporten res.
Desprès
unes persones es van posar dretes amb uns cubs i cada cub deia un nom: aliments
reguladors, energètics, constructors i paperera.
Cada
un dels grup es van posar en fila i la noia ens donava uns aliments de plàstic i els havíem de posar al cub
corresponent.
Desprès la CARLA, PAULA FONT I JO vam haver de construir la piràmide dels aliments saludables en només 1 minut. Va ser divertit.
Més
tard ens va parlar de la importància dels greixos i ens va ensenyar la
diferencia dels greixos bons i els greixos dolents. Ens van fer un
experiment i a l’aigua va posar oli i no
es barrejava, però desprès si afegies sabó si que es barrejava. A la sang els
greixos bons es dilueixen i els greixos dolents no. I poden taponar les
artèries.
dimarts, 22 de novembre del 2016
VACUNES Autors: Carla,
Aleix i Biel
Les
vacunes ajuden a crear defenses contra les malalties que provoquen els virus que
entren al teu cos. Per això s’injecten
les vacunes.
I
aquestes són les vacunes que et posen a 6è de primària quan tens 12 anys.
1: Meningococ.
( Només és una dosi per nens i nenes)
2: Hepatitis
A. (Son dos dosis per nens i nenes). L’ antihepatitis A és una vacuna per
alertar les defenses contra el virus de l’hepatitis. La malaltia es produeix a traves de l’aigua contaminada i el menjar. Afecta al fetge.
3: Papil·loma.
La vacuna del papil·loma només s’injecta a les noies, perquè les noies tenen l’úter,
cosa que els nens no tenen. Si no et vacunes del papil·loma, a les noies se’ls
hi pot produir càncer de cèrvix, significa que els hi poden sortir berruguetes
a l’úter.
RESULTAT HEPATITIS A RESULTAT VARICEL·LA
PAPIL·LOMAdilluns, 14 de novembre del 2016
Donald John
Trump
Donald Trump es el nuevo presidente de los Estados Unidos de América.
El 8
de noviembre de 2016 Donald Trump ganó la presidencia en EUA. Representando al partido
republicano Donald ha ganado y asegura que ahora se hará:
* Construir un muro entre EUA y México.
* Tendrán mejor economía en Estados Unidos.
* Se permitirá el uso de armas en las
escuelas y las casas.
Donald
tiene 5 hijos: Donald Trump Jr. , Eric Trump , Barron Trump , Tiffany Trump i
Ivanka Trump.
Donald mide 1,90 m. Donald tiene empresas en Nueva York: hoteles, líneas de
aviones, jets privados…
Hillary Clinton, su rival polític,a ya estuvo en la Casa Blanca con su
marido Bill Clinton presidente de EUA entre 1993 y 2001
Barack Obama es el actual presidente de EUA y ha dado su consentimiento
para ser relevado por Donald Trump el 20 de Enero de 2017. Fin Autor: David Duran Ch.
dimecres, 9 de novembre del 2016
THE MARTIAN Autors: Ivan i Àlex
El protagonista de la pel·lícula es diu Mark
Watney i la missió
a Mart la va enviar la NASA.
I ara parlarem de que va la pel·lícula...
Aquesta pel·lícula va d’un astronauta que va
a Mart en una missió enviada per la NASA.
Un dia mentre estaven recollint mostres de
terra del planeta va arribar una tempesta de sorra i el centre de control va
donar l’ orde de marxar. En Mark Watney va
intentar escapar de la tempesta de sorra però el fort vent el va arrossegar i se li va
clavar una antena. Els altres astronautes es pensaven que s’havia mort i van pujar
a la nau i van tornar cap a la Terra.
Desprès de la tempesta en Mark es va recuperar.
Es va curar la ferida i es va quedar a viure a Mart fins que la pròxima missió de
la NASA anés a Mart. Encara faltaven 4 anys i havia de sobreviure tot sol a les
dures condicions del planeta.
Per fer-ho va reconstruir la nau que tenia, fins
que vinguessin a buscar-lo. Va aconseguir produir aigua i, dins d’un hivernacle,
plantar plantes a Mart per sobreviure uns mesos. Va plantar patates i verdura.
Va sortir fora per aconseguir terra per les plantes. Del seu hort van sortir
moltes plantes per poder alimentar-se. Va collir moltes patates.
Quan la NASA va descobrir que era viu va
enviar una nau de tornada per poder salvar-lo. Ell va agafar un rover i va viatjar
3000 kilòmetres per Mart fins al cràter Schiaparelli. Allà va reformar un coet abandonat. L’havia de
reparar i treure-li pes i així propulsar-se fora de l’òrbita de Mart i poder contactar
a l’espai amb la nau que va enviar la NASA per rescatar-lo.
Ho va aconseguir !!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Trailers de la pel.lícula
dimarts, 8 de novembre del 2016
VENDA
DE CASTANYES Autors: Àlex i Biel
El divendres 28
d’octubre els de
6èB i 6èA ens vam posar a vendre al davant de l’escola i també vam anar a
repartir castanyes pel poble.
Les veníem les 10 castanyes a 1 euro,
5 castanyes 50 cèntims, mig kg 5 euros, i un kg 10 euros.
Vam
estar el divendres, el dissabte, el diumenge i el dilluns.
El
dissabte també vam estar a davant de l’escola. Un grup de nens vam quedar per
vendre castanyes pel poble i pel camp de futbol.
A la
tarda a davant de l’ajuntament i també vam vendre castanyes pel poble i les
comandes que la gent ens deien.
El
diumenge també vam quedar i va venir gent i vam vendre bastant. A la nit vam
anar a repartir comandes que la gent havia demanat.
El
dilluns, el dia de la Castanyada, va ser el dia més divertit.
dimecres, 26 d’octubre del 2016
SCHIAPARELLI Autora: Emma Pellois
El 14 de març de 2016 l’ ESA va llançar a l’espai la
sonda TGO acompanyada del mòdul Schiaparelli. La missió del mòdul era la de trobar
en el futur alguna espècie de vida marciana a la superfície de Mart. Per fer aquesta
feina disposava d’aquest equipament: no tenia capacitat de moviment, sense casi
cap instrument científic, amb una càmera que només podia fer 20 fotos. I tenia
una bateria de 2 a 8 dies. Ho havien fet perquè el més important de la missió, ara, no era trobar vida, era que l’aterratge no tingués cap problema. I que el 2020
la nau que enviaran a Mart perquè faci la mateixa missió no tingui cap
problema, perquè el mòdul tindrà molt més equipament pe poder trobar vida.
La sonda TGO té aparells per analitzar l’atmosfera de Mart.
La sonda TGO té aparells per analitzar l’atmosfera de Mart.
El 19 d’octubre de 2016, l’Schiaparelli havia d’arribar
a la superfície de Mart. Tot anava bé fins al darrer minut quan no es va poder confirmar
el seu aterratge. Per sort la sonda TGO si que va arribar a l’orbita marciana i
els científics esperen que faci bé la seva missió d’observar el gasos tipus
metà que a la terra es relacionen amb la vida.
L’única cosa segura és que el mòdul Schiaparelli va
arribar a l’atmosfera i després va obrir el paracaigudes. A partir d’aquí ja no se sabia res.
Els retropropulsors van deixar de funcionar sense
motiu conegut.
<< Necessitem més elements per saber que li ha passat realment
a l’Schiaparelli. >> diu l’ ESA.
<< Tot
indica que va ser un problema dels retropropulsors, que havien de frenar
la velocitat del mòdul. I molt possible que es va produir un impacte no
controlat.>>
Segons l’ ESA el mòdul va complir tots els plans
previstos.
No obstant, el senyal es va perdre quan quedava poc menys de un
minut per aterrar.
Tres dies després als diaris es va poder veure aquest
titular:
LOCALITZADES
LES RESTES DEL MÒDUL “SCHIAPARELLI” A MART .
La sonda
nord-americana MRO ha fotografiat el lloc de l’impacte. La col·lisió es va
produir a 300 km/h i probablement va formar un petit cràter.
La sonda MRO va localitzar una taca negra a la
superfície del planeta vermell, que corresponia al mòdul Schiaparelli.
En les imatges
captades per la càmera CTX de MRO s’hi pot observar que la taca fosca deixada
per 'Schiaparelli' és molt més gran que la mida del mòdul.
Això s’interpreta
com el resultat del violent impacte contra el terra i la possible explosió del
combustible no utilitzat per l’aterratge.
Simulació de com
havia de ser l’aterratge.
Les imatges gravades per la sonda americana MRO tres dies després.
VÍDEOS
InfoK 14 de març de 2016: Exomars cap a Mart . 7 mesos per
arribar
http://www.super3.cat/infok/videos/5589377/ExoMars-hi-ha-vida-a-Mart
El viatge de l’EXOMARS cap a Mart. Video de l’Agència Espacial Europea
(ESA)
http://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/ExoMars/How_ExoMars_2016_will_get_to_Mars
InfoK 19 d’octubre 2016: Arriba l’EXOMARS
Com havia de ser l’aterratge de l’Schiaparelli a Mart. Video de l’ESA.
dilluns, 24 d’octubre del 2016
TALLER "SOM CIENTÍFICS"
Primer la científica ens explica les 5 fases del mètode científic:
1.-
Plantejar-se una pregunta
2.- Fer una hipòtesis
3.-
Experimentar i observar
4.- Recollir dades
5.- Comprovar si la hipòtesis es certa.
Arribar a una conclusió.
Després fem experiments com:
Barrejar bicarbonat i vinagre i inflar un globus amb els gasos.
Fer entrar un ou dins d’una ampolla escalfant l’aire interior.
Intentar inflar un globus dins d’una ampolla.
Fer pujar un líquid per un got que tapa una espelma encesa.
Dimecres fem un resum del taller i expliquem amb esquemes, dibuixos i paraules un dels experiments.
Barrejar bicarbonat i vinagre i inflar un globus amb els gasos.
Fer entrar un ou dins d’una ampolla escalfant l’aire interior.
Intentar inflar un globus dins d’una ampolla.
Fer pujar un líquid per un got que tapa una espelma encesa.
Dimecres fem un resum del taller i expliquem amb esquemes, dibuixos i paraules un dels experiments.
dimarts, 11 d’octubre del 2016
HURACÀ MATTHEW Escrit per Anadel
És un huracà
que va aparèixer a Haití el 6 d'octubre arrasant tot el
que trobava al seu camí. Hi
han més de 900 morts a Haití.
Va arribar a la categoria 5 de l’escala Saffir-Simpson al seu pas per l’illa.
Mesura més de 2.050 kilòmetres. Quan va arribar a Colòmbia també va arrasar.
Va arribar a la categoria 5 de l’escala Saffir-Simpson al seu pas per l’illa.
Mesura més de 2.050 kilòmetres. Quan va arribar a Colòmbia també va arrasar.
A Cuba
i a Jamaica és més poderós que abans i és impossible
detenir-lo. És més que un huracà, és un tifó sense control.
Hi
ha un huracà molt poderós, que es
diu Fèlix, que va destrossar pobles
ciutats que s’anava trobant al seu pas al 2007.
A
Haití ja hi va haver un terratrèmol l’any 2010, va ser el més fort registrat a
la zona des de 1770, va destrossar
Haití. Van morir 316.000 persones i més de 1.500.000 es van quedar sense casa.
Vídeo
“El terrorífic escenari que deixa
l’huracà Matthew a Haití” : http://www.8tv.cat/8aldia/successos/el-terrorific-escenari-que-deixa-el-pas-de-lhuraca-matthew-a-haiti/
Altres videos: L’huracà Matthew colpeja Haití
dijous, 29 de setembre del 2016
(GIMNÀSTICA ARTÍSTICA) Autores: Jana i Paula Font
La
diferència entre la gimnàstica femenina i masculina, és que en la masculina
només hi ha artística i no fan servir tants aparells.
En
canvi, en la femenina hi ha la gimnàstica artística i la rítmica.
En
la gimnàstica rítmica només es fa terra.
EL
MAGNESI
El
magnesi és una pols semblant a la farina. Serveix per no relliscar.
T’has
de posar el magnesi a les mans i als peus.
BARRES ASIMÈTRIQUES
Les
barres asimètriques, originalment eren les mateixes paral·leles de les proves
masculines però a diferents altures. En conseqüència, les barres estaven molt
juntes i les gimnastes passaven d’una a l’altra amb poca dificultat. A finals de 1960 i principis de 1970, es va
començar a fer aparells de barres asimètriques específiques que permetien
ajustar la separació entre les barres, el que va donar peu al naixement de nous
exercicis.
Barres
asimètriques:
Les
barres asimètriques són dos barres horitzontals fetes de fusta.
N’hi
ha una que és més baixa que l’altra. La baixa està una mica inclinada per que
no sigui tant fàcil passar a la barra més alta.
LES CALLERES
BARRA D'EQUILIBRI
És
una prova femenina.
La
gimnasta realitza una coreografia d'entre 60 i 80 segons sobre la barra d'equilibri de només 10 centímetres
d'amplada. L'exercici s'inicia des del terra, d'on es salta fins a la barra per
a realitzar l'actuació i acaba amb un salt cap a terra. La rutina és una
barreja d'habilitats acrobàtiques, elements de dansa i salts que són de gran
dificultat.
Originàriament
era una barra de fusta polida. Des dels anys 80 la barra és recoberta d'una
pell que ajuda a que no rellisquis, però també t’has de posar magnesi.
Altura: 125 cm
Longitud: 5 m
Altura: 125 cm
Longitud: 5 m
SALT DE POLTRE
El
salt sobre cavall o salt sobre poltre és un aparell gimnàstic fet servir en la
gimnàstica artística.
En
aquest aparell el/la gimnasta fa un esprint d'uns 25 metres que s’acaba en un
trampolí on es salta posant les mans sobre el poltre o cavall i fent una
tombarella a l'aire el més alta possible i intentant fer una figura aèria com
més complicada millor, per acabar caient de peus a terra. La dificultat de la
tombarella, així com l'alçada i la forma de caure a terra influeixen a l'hora
de tenir la puntuació més alta possible.
És
una prova que es realitza tant en categoria masculina com femenina.
L'any 2001, el tradicional poltre o cavall va ser reemplaçat per un nou aparell també conegut com a taula. És un aparell una mica més ample i llarg, així com més estable que l'antic.
L'any 2001, el tradicional poltre o cavall va ser reemplaçat per un nou aparell també conegut com a taula. És un aparell una mica més ample i llarg, així com més estable que l'antic.
TERRA
L'exercici
de terra o simplement terra és un dels diversos aparells gimnàstics en què es competeix
en gimnàstica artística.
L'exercici
de terra es desenvolupa en una superfície encatifada de 12 × 12 metres
quadrats. Es practica tant en categoria masculina com femenina. Les gimnastes
efectuen un coreografia d'entre 70 i 90 segons, de vegades amb acompanyament
musical. Els gimnastes, en canvi, realitzen una rutina d'entre 60 i 70 segons,
sense música.
Les
rutines consisteixen en una sèrie de passades diagonals on el gimnasta realitza
tota mena de salts, voltes, habilitats acrobàtiques i caigudes a terra,
acompanyades per elements de dansa, demostrant flexibilitat, força i equilibri.
EL MALLOT
És
una peça molt important, perquè també influeix en la puntuació. Ha de ser
bonic, brillant i sobretot còmode.
El
forat del darrere no pot ser massa gran perquè et poden desqualificar. I si el
mallot no és bonic també.
El
mallot d’artística i rítmica és diferent.
ARTÍSTICA RÍTMICA
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)