POEMA DE NADAL dels ASTRONAUTES DEL FUTUR

LES ESTRELLES  

(adaptació amb idees dels Astronautes del Futur)

El cel és un camp ple de meravelles;

l’ha llaurat el Sol, la Lluna, és qui el sembra.
La llavor que hi cau, de seguida arrela;
arrela i floreix, cada flor, una estrella.

 

Quan surt el Sol,  les estrelles s’amaguen;

quan el Sol es pon, les estrelles creixen.
Des de dalt del cel, elles miren la terra;
cada infant que dorm, una estrella el vetlla.

 Les estrelles estan brillant,
i al cel esta nevant.

Pels camins de la nit,
els reis venen en camell,
i poc a poc, s’apropen a Ullastrell.

 En el silenci de l'univers,

els guia la llum d’un cometa,
que atrapat per la nau Rosetta,
projecta sobre la Terra,
ben be al mig,
el raig d’un desig.

Un desig d'acolorir ideals,
de limitar les pors ,
de construir esperances,
d'estimar la gent.
El desig de començar un nou any,
amb les estrelles més brillants.

Estrelles arreu,

gegants i elegants,
diminutes i brillants.

Estrelles arreu, 

de metall, de paper, o d’or blanc,
de coto, de plata, o bé de diamants.
 
Estrelles als llibres, a les onades del mar,
als avets i garlandes, a les llums de Nadal.

A tots els indrets.   A toooots els indrets,
de la terra, del mar i del cel.