SCHIAPARELLI Autora: Emma Pellois
El 14 de març de 2016 l’ ESA va llançar a l’espai la
sonda TGO acompanyada del mòdul Schiaparelli. La missió del mòdul era la de trobar
en el futur alguna espècie de vida marciana a la superfície de Mart. Per fer aquesta
feina disposava d’aquest equipament: no tenia capacitat de moviment, sense casi
cap instrument científic, amb una càmera que només podia fer 20 fotos. I tenia
una bateria de 2 a 8 dies. Ho havien fet perquè el més important de la missió, ara, no era trobar vida, era que l’aterratge no tingués cap problema. I que el 2020
la nau que enviaran a Mart perquè faci la mateixa missió no tingui cap
problema, perquè el mòdul tindrà molt més equipament pe poder trobar vida.
La sonda TGO té aparells per analitzar l’atmosfera de Mart.
La sonda TGO té aparells per analitzar l’atmosfera de Mart.
El 19 d’octubre de 2016, l’Schiaparelli havia d’arribar
a la superfície de Mart. Tot anava bé fins al darrer minut quan no es va poder confirmar
el seu aterratge. Per sort la sonda TGO si que va arribar a l’orbita marciana i
els científics esperen que faci bé la seva missió d’observar el gasos tipus
metà que a la terra es relacionen amb la vida.
L’única cosa segura és que el mòdul Schiaparelli va
arribar a l’atmosfera i després va obrir el paracaigudes. A partir d’aquí ja no se sabia res.
Els retropropulsors van deixar de funcionar sense
motiu conegut.
<< Necessitem més elements per saber que li ha passat realment
a l’Schiaparelli. >> diu l’ ESA.
<< Tot
indica que va ser un problema dels retropropulsors, que havien de frenar
la velocitat del mòdul. I molt possible que es va produir un impacte no
controlat.>>
Segons l’ ESA el mòdul va complir tots els plans
previstos.
No obstant, el senyal es va perdre quan quedava poc menys de un
minut per aterrar.
Tres dies després als diaris es va poder veure aquest
titular:
LOCALITZADES
LES RESTES DEL MÒDUL “SCHIAPARELLI” A MART .
La sonda
nord-americana MRO ha fotografiat el lloc de l’impacte. La col·lisió es va
produir a 300 km/h i probablement va formar un petit cràter.
La sonda MRO va localitzar una taca negra a la
superfície del planeta vermell, que corresponia al mòdul Schiaparelli.
En les imatges
captades per la càmera CTX de MRO s’hi pot observar que la taca fosca deixada
per 'Schiaparelli' és molt més gran que la mida del mòdul.
Això s’interpreta
com el resultat del violent impacte contra el terra i la possible explosió del
combustible no utilitzat per l’aterratge.
Simulació de com
havia de ser l’aterratge.
Les imatges gravades per la sonda americana MRO tres dies després.
VÍDEOS
InfoK 14 de març de 2016: Exomars cap a Mart . 7 mesos per
arribar
http://www.super3.cat/infok/videos/5589377/ExoMars-hi-ha-vida-a-Mart
El viatge de l’EXOMARS cap a Mart. Video de l’Agència Espacial Europea
(ESA)
http://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/ExoMars/How_ExoMars_2016_will_get_to_Mars
InfoK 19 d’octubre 2016: Arriba l’EXOMARS
Com havia de ser l’aterratge de l’Schiaparelli a Mart. Video de l’ESA.
